Què és la por? En quins aspectes pot influir al nostre gos? Quines pautes de maneig podem utilitzar per ajudar-los a combatre aquestes situacions de conflicte on el nostre company es pot sentir amenaçat i incòmode?
La por és una resposta emocional davant d’un perill percebut, aquesta por pot augmentar i convertir-se en una fòbia –resposta de por intensa i desproporcionada- o ansietat –resposta de por que anticipa un perill-. Però quan parlem de por estem parlant sempre d’una resposta adaptativa, per tant necessària perquè el gos pugui combatre els petits obstacles que es troba al llarg de la seva vida i així anar creixent saludablement.
La por és un dels caràcters de conducta més heretables que existeixen, és dels comportaments més difícils de tractar i solucionar ja que el genotip de l’individu hi juga un paper important, per tant no és només cosa de l’educació que rep per part del propietari. D’aquí el consell que donem molt etòlegs; mai s’hauria de fer criar una gossa amb por; ja sigui a diferents estímuls o generalitzada, perquè degut a la gran heretabilitat que presenta; segurament tindrem cadells amb un alt gran grau de por ja de ben petits.
Que podem fer com a prevenció perquè el nostre gos no tingui por?
Si tenim un cadell és necessari una socialització correcta, és a dir, presentar-li al nostre gos d’una manera tranquil·la i moderada tot el que formarà part de la seva vida. Aquestes exposicions sempre han de ser controlades i positives per ell; mai pot aparèixer una inundació de l’estímul ja que podríem provocar una indefensió apresa al gos. Des de que el nostre gos neix fins als 3-4 mesos sobretot, i no deixar de fer-ho durant els mesos següents ja que a partir de llavors apareix la por en la vida del gos i fa que l’aprenentatge del nostre company es vegi compromès. Això no vol dir que un adolescent no pugui aprendre, però si que ho farà més a poc a poc i molt sovint necessitarà de la nostra ajuda.
Hi ha diferents períodes de por en la infància del nostre amic. El primera és a les 8 setmanes, el segon és als 4,5 mesos, tots dos duren entre 1 i 2 dies. El tercer període de por és entre els 9 i 10 mesos i dura entre 4 i 5 dies i el quart als 13-14 mesos, el qual els diferents estudis no es posen d’acord ben be pel que fa a la seva durada. Per tant, en aquests dies puntuals, podem veure al nostre company més tímid i no hauria de tenir noves experiències fortes; per tant no seria moment d’ensenyar nous exercicis complicats, marxar de vacances,…
Però moltes vegades quan adoptem un gos ja ha passat aquesta època de socialització. Si veiem que el nostre gos te por al carrer, als sorolls, a la gent, a altres gossos… el que no hem de fer és obligar-lo descaradament a estar en un lloc determinat o amb estímuls determinats que l’estressen. Així nomes aconseguirem sensibilitzar més el gos i arribar com hem dit abans a una situació d’indefensió apresa (situació extrema de por i estrès).
El nostre amic també pot haver tingut un bon aprenentatge al llarg de la seva vida però de sobte alguna mala experiència pot fer que la nostra feina de socialització i habituació tiri enrere uns passos. Per exemple; pot ser que el nostre company no tingui por als petards, però a causa d’un ensurt gran al llarg de la seva vida amb els mateixos petards, segurament canviarà el seu estat emocional a partir d’aquell moment davant d’ells. L’intent de calmar exageradament al nostre gos o castigar-lo pot fer que la por augmenti en aquestes situacions fent-li saber que alguna cosa va malament en aquell moment.
Esta clar doncs, que si hem adoptat un gos desprès de la seva infància, haurem de ser pacients si és poruc davant algun estímul. Igual que voldríem per a nosaltres, el felicitarem i l’animarem cada vegada que intenta estar a prop d’una situació estressant per a ell i definitivament, romandre al seu costat en tot moment que necessiti de la nostra ajuda.